Amelia: Lectura de la novel·la Les portes de banya i d'ivori - Les Tesmofòries (I)

—T'has preparat, filla? Has de donar exemple a totes les dones casades: dejuna durant nou dies, abstingues dels plaers de la carn i purifica't per ser digna de la benedicció de la Deessa.

—Sí, mare. Tot i que trobo una mica irònic haver-me de preparar per ser digna de la meva pròpia benedicció.

—Ets un model a seguir, filla. Tothom espera que la guiïs. Entre les dones àtiques, tu hauries de ser la més estricta en el compliment dels preparatius rituals.

«No hauria de ser tan difícil», va pensar Persèfone. «Només mengem ambrosia i fa mesos que ni tan sols veig el meu estimat. De què deu estar feta l'ambrosia, per cert? Espero que sigui un àpat de quaresma com cal.»

—Has triat ja el teu porc, estimada? —va preguntar Demèter amb innocència, recordant a la seva filla la inevitable i repugnant feina de sacrificar alguna pobra criatura, cosa que semblava obligatòria en cada celebració, fos de joia o de dol.

—Per què no en tries un per a mi, mare? —va respondre ella amb un somriure, esperant una rèplica mordaç, però la seva mare estava de bon humor i va entomar el comentari insolent de la filla sense immutar-se.

—No se m'acudiria mai prendre decisions per tu. Ets una dona adulta, mestressa del teu propi destí. Només assegura't de triar-ne un de gras, aquest cop. Sembla que les senyores creuen que influeix en l'abundància de la collita de l'any vinent.

Persèfone va recordar que hauria de dormir a terra, al capdamunt del turó del temple, durant tres nits seguides, amb només un drap fi entre el seu cos i la terra glaçada, i manipular restes de porc en descomposició; el seu entusiasme per la germanor femenina es va esvair.

El festival de les Tesmofòries era només per a dones, una recompensa i un consol després que s'haguessin recollit i emmagatzemat els fruits de l'estiu, que el gra dels camps hagués estat collit, ventat i pesat, i que el vi nou hagués començat a fermentar en les seves grans gerres de terrissa.

Les nits ja s'havien tornat fredes i llargues i, de vegades, els prats salvatges, que ara lluïen l'aspecte desgastat del llautó envellit, acollien l'alba coberts per una fina capa de gelada.

Una lluna gegantina, que semblava més gran i més freda en l'aire nítid, presidia els tres dies de cerimònia, marcant el final de l'estació de creixement i la transició cap a la meitat fosca de l'any.

El que tothom entenia però ningú deia a la seva mare, per respecte, era que allò també era una joiosa festa de comiat per a Persèfone, que li oferia uns dies de celebració despreocupada, desinhibida i molt franca, amarada d'alcohols i substàncies psicotròpiques, abans d'emprendre el camí fosc darrere d'Hècate per reunir-se amb el seu estimat a l'inframon.

Sovint atorgava favors a les seves escollides durant aquestes celebracions, des del do de la imposició de mans fins a la saviesa oracular i, com passava amb tots els detalls de les cerimònies, aquests dons s'havien d'utilitzar, però mai se n'havia de parlar, ni s'havien de practicar en companyia d'homes.

Les dones, sense acovardir-se pel fred o la vida aspra, van començar la processó d'hora el matí del primer dia, seguint les passes de Demèter en una caminada esgotadora turó amunt fins als terrenys del santuari, carregant mantes, provisions i tendes per a la seva estada de tres dies.

Tal com va fer Demèter, van deixar enrere les seves vides, la seva ciutat i els seus homes, abandonant tota activitat per ajudar la deessa en la cerca desesperada de la seva filla.

S'esperava que les dones casades de totes les edats assistissin a aquest festival solemne, on se celebraven els secrets més ben guardats de la feminitat.

Era un deure i un privilegi, avalat per les regles no escrites de la seva societat i, com a tal, tenia força de llei sobre tots els seus ciutadans, independentment del gènere.

Aristòcrates riques i dones d'origen humil, esposes joves i matrones ancianes, esdevenien iguals durant la celebració, compartint la feina dels preparatius, cavant els fossats rituals i suportant les dureses de viure a l'aire lliure.

Totes havien dejunat i renunciat als seus llits matrimonials durant nou dies per ser dignes d'assistir al dol de Demèter, i sempre es guardaven per a elles els detalls de les seves trobades, ja que no eren aptes per a orelles masculines.

Dues de les dones més respectades de la comunitat van ser escollides per muntar el campament, dirigir la preparació i distribució del menjar i decidir l'horari de les activitats.

Elles guiaven el grup de dones en una processó silenciosa, pujant torxes al temple per sotmetre's als rituals de purificació i fer-se dignes del favor de la seva deessa.

Unes quantes dones, les que havien tret la rifa, es van quedar enrere per cavar i preparar els fossats anomenats megara per a les ofrenes dels porcs sacrificats, els quals —Persèfone es va estremir d'horror— ni es menjaven ni es cremaren, sinó que es deixaven podrir durant dies i després s'espedaçaven i es repartien entre les dones perquè els enterréssin als seus camps com a part d'un ritual de fertilitat.

El simbolisme d'aquesta matança macabra no va passar desapercebut per a la deessa de la collita, que coneixia massa bé la seva mare i no oblidava que aquesta no tenia gaire estima pel gènere masculí, tenint en compte el motiu del festival.

Demèter semblava haver-s'hi posat de ple en aquest ritual concret, demanant que les carcasses de porc en descomposició s'omplissin de grans de magrana abans de ser trossejades i enterrades als camps.

Val a dir que el simbolisme d'aquesta gesta no era gens abstrús.

Ella esperava que el manament de mantenir un silenci absolut sobre els detalls del festival s'obeís estrictament, i que el seu estimat Hades, igual que els altres marits, mai s'assabentés pel seu propi bé de què passava durant aquells dies de germanor femenina.

Unes altres quantes dones, escollides en secret la vigília del primer dia, van marxar sense ser vistes abans de l'alba per fer viatges solitaris al riu, desconeguts per a les altres, per recollir aigua verge, l'aigua de la vida, i portar-la al campament. Havien de prendre un camí diferent en tornar i anar amb compte de no ser vistes.

Flequeres hàbils pastaven els seus pans sobre pedres calentes per ajudar-los a fermentar i pujar, i després els col·locaven directament al foc, sobre lloses de pissarra cobertes amb olles de terrissa cremades. Enterraven les olles en brases calentes perquè els pans es coguessin uniformement.

En calderes que penjaven sobre les fogueres, bullien diversos guisats de verdures d'arrel i ordi, un delit i un consol per a les dones després d'un dia de treball dur, servits calents per suavitzar la fiblada de la nit gèlida.

Persèfone observava amb un cert desconcert silenciós aquesta recreació del seu suposat rapte, dol i rescat que, si la memòria no li fallava, no va ocórrer exactament com es descrivia; estava alleujada de tenir un dia de reflexió tranquil·la després del flux incessant de celebracions de la collita, totes les quals incloïen quantitats il·limitades de menjar, vi, soroll i comportaments qüestionables.

Al capvespre, les tendes ja estaven muntades i el menjar parat per a l'àpat comunitari, tot calent i reconfortant, però sense carn, ni espècies picants, ni libacions que alteressin els sentits, servit en silenci, com corresponia a una vetlla.

S'esperava que dormissin a terra, sense res més que un drap fi per aturar el fred i una pedra per coixí. Se sabia que moltes havien tingut somnis premonitoris i visions durant aquestes nits fredes dormint a la intempèrie, visions que, per tradició, no havien de compartir amb ningú.

Persèfone tenia sentiments contradictoris en assistir a la seva pròpia vetlla estant encara ben viva, immortal, de fet; i es preguntava què devia fer exactament la seva mare durant aquella cerca per aconseguir que tot el món es vestís de dol.

En la seva absència, els camps havien quedat despullats de flors i fruits; els animals s'havien tornat estèrils; les fonts s'havien assecat i, en les grans àmfores, fins i tot el vi s'havia picat. Incendis, inundacions, sequeres, llagostes... tot transmetia un missatge únic: no te la juguis amb Demèter; i, a jutjar per la presència de la filla aquí, va funcionar exactament com s'esperava.

Com a conseqüència d'això, aquesta última assistia ara a la seva pròpia vetlla ritual, vestida de dol com la resta de les dones i menjant el seu àpat lleuger de cereals, verdures i fruits secs en silenci.

En grans calderes, el blat dur d'hivern, rentat en set aigües verges, havia bullit durant hores fins a estovar-se i desprendre's de la closca. Durant tot aquest temps l'havien anat removent mentre xiuxiuejaven encanteris i benediccions, perquè el seu vapor aromàtic pugés al cel i alimentés els esperits. Preparaven koliva, l'aliment tradicional dels morts.

Quan es va refredar, les dones el van pastar fins a obtenir una pasta homogènia i el van barrejar amb mel, panses, ametlles, nous i espècies delicioses.

Persèfone esperava amb ànsia la seva llaminadura preferida, després de tot un dia de vagar pels camps i turons amb torxes en una recerca irònica de si mateixa, sense res per alimentar-se més que un àpat frugal de nous i figues seques.

L'activitat esgotadora, que tant les aristòcrates com les dones del poble entomaven amb naturalitat, acostumades com estaven a les feines diàries, havia despertat força gana, i la koliva feia una olor deliciosa, un àpat realment digne d'una reina.

Com cada dona que hi havia allà, va fer cua per rebre la seva petita porció del plat, empolsada amb sèsam i llavors de rosella, i servida en un bol de terrissa pintat de negre.

Pocs àpats són més deliciosos que el blat bullit. És l'aliment perfecte, i ha alimentat i ajudat a prosperar les civilitzacions des de l'alba dels temps.

L'àpat consistent, endolcit amb mel i ajudat per les llavors de rosella, la va adormir, i va caure en un somni profund destinat a restaurar-li les forces i preparar-la per al segon dia de la festa.

Thank you for reading.

If something here stays with you, you’ll find more stories, essays, books, and spoken work at francisrosenfeld.com.

© 2026 Francis Rosenfeld. All Rights Reserved.