Angel

Hi havia una vegada, en una terra llunyana, una nena que va rebre una figureta d'un àngel per decorar. No recordava pas qui li havia regalat, ni quina nit de Nadal havia estat exactament, però d'ençà d'aleshores cada any mirava el petit àngel i demanava un desig.

Van passar els anys i la nena va entrar al món dels adults: es va casar, es va mudar, va tenir fills, va fer de mestra, va muntar una llar, va celebrar i va plorar, va conservar amistats de tota la vida i es va fer gran.

Els seus fills van créixer i van emprendre el seu propi camí. Va assistir a les seves graduacions universitàries, als seus casaments i al naixement dels seus néts. Els cabells se li van tornar grisos i la pell se li va omplir d'arrugues.

El Nadal va tornar a arribar, tan atrafegat i pressurer com cada any, amb un milió de petites coses urgents per fer. Els néts havien demanat de decorar l'arbre a casa de l'àvia i, per a l'ocasió, va baixar de les golfes una caixa de llauna ben plena de pols.

En obrir la tapa, els reflexos d'un or vell van rebotar en els llums de l'arbre, i van anar sortint un tresor rere l'altre, per a delit absolut dels menuts.

Enmig del tràfec de la vida adulta, un oblida la felicitat pura i la curiositat de la infantesa, quan totes les coses semblen alhora miraculoses i possibles.

Es pensava que ja havia buidat la caixa i estava a punt de desar-la quan la seva mà va tocar el petit àngel.

Els records d'ella mateixa quan era petita, mirant l'arbre d'amagat des de la barana de l'escala, la van inundar en un instant. Sempre havia volgut enxampar el Pare Nadal mentre posava els regals sota l'arbre en aquella casa silenciosa, impregnada de l'aroma de la fruita confitada i les galetes de Nadal.

La nena que havia estat va somriure de ple i va demanar un desig. Quin era? Com goses preguntar-ho! Tots els nens i nenes saben que, si expliques un desig, no es compleix. L'únic que puc dir és que, quan un es fa gran, té la sort de poder demanar desitjos per a molta més gent a part d'un mateix.

Sigui com sigui, el va demanar amb tot el cor i el va enviar a aquell lloc meravellós on tot és possible, mentre la canalla s'afanyava a fer tasques molt importants per guarnir l'arbre.

Garlandes volant per tot arreu, rialles, un gat una mica estressat que feia caure figuretes mentre corria a buscar aixopluc, llums minúsculs que brillaven suaument entre el verd, la neu caient amb delicadesa.

—Àvia, el Pare Nadal existeix de veritat?

L'àvia es va prendre un moment per reflexionar sobre la viabilitat dels trineus voladors, els aterratges dels rens a les teulades, l'accés pel canó de la xemeneia i la cobertura mundial en una sola nit, i llavors va dir amb tota la convicció:

—I tant que sí, tresor! Només faltaria!

Thank you for reading.

If something here stays with you, you’ll find more stories, essays, books, and spoken work at francisrosenfeld.com.

© 2026 Francis Rosenfeld. All Rights Reserved.