Per què la felicitat no és una sabata pràctica

Penses que necessites unes sabates i tens una imatge mental del que vols: una opció pràctica que combini amb el teu vestuari i s'adapti al teu ritme de vida atrafegat.

Vas al centre comercial i comences a mirar els aparadors a la recerca d'allò que ja saps que compraràs. Mentre n'escaneges la mercaderia amb ull expert, un expositor et crida l'atenció; no saps exactament per què, però no pots apartar-hi la vista: són uns salons d'ant de color pruna intens, de gala.

Per molt que et piqui la curiositat, continues endavant fidel a la teva intenció original de comprar unes sabates pràctiques, de taló mitjà, preferiblement negres i sens dubte de pell, no pas d'ant. Acabes de recórrer un costat del centre comercial i, en donar la volta, el destí et porta molt més a prop de l'expositor de les sabates porpres, prou a prop per notar com n'estan, de ben fetes, com és d'impecable cada detall i com semblen ser exactament la teva talla, si és que els ulls no t'enganyen, i no podrien pas enganyar-te perquè les sabates porpres són, en aquest punt, just sota el teu nas. Has d'esquivar-les per arribar a la infinitat d'opcions pràctiques de taló mitjà que hi ha al fons.

Mentre avalues les opcions segons els atributs desitjables, et mires encara més de prop les sabates porpres i et preguntes: —Quin tipus de persona aconsegueix encaixar aquesta declaració de moda en el seu estil de vida? Intentes imaginar-te aquestes persones durant una estona, però no pots, perquè segur que no ets tu, la persona que busca unes sabates pràctiques. Spires, et gires per marxar, però canvies d'opinió a l'últim moment: —Què hi perdo si me les emprovo? Ni tan sols has de demanar la teva talla; les que hi ha allà mateix semblen encaixar a la perfecció.

Les sabates semblen fetes a mida per als teus peus i encara es veuen més boniques quan te les emproves. Un parell de compradors, que també busquen unes sabates pràctiques, riuen per sota el nas en passar pel teu costat. Et treus les sabates i les tornes a deixar a l'expositor, una mica avergonyida d'haver-te-les emprovat, i avances cap a la compra prevista.

Malauradament per a tu, els salons porpres t'han espatllat el gust per les opcions pràctiques, que ara semblen bastes i maldestres i et fan sentir trista. Saps que hauries de triar-ne un parell i marxar cap a casa, que el teu temps és limitat, i per què el perds amb capricis impossibles... però a hores d'ara ja t'has vist amb les sabates menys pràctiques del món a sobre i no et pots conformar amb les alternatives assenyades.

Acabes emportant-te a casa uns salons d'ant de color pruna intens. Seran massa formals per anar al súper, per anar a les reunions de l'escola i per a gairebé qualsevol altra activitat de la teva vida senzilla; però te les poses igualment: primer, perquè fins i tot després d'acostumar-t'hi segueixen semblant impecables, i segon, perquè no vas comprar les sabates negres de pell i ara, d'alguna manera, t'has de calçar.

Et preocupes quan les portes sota la pluja, et preocupes quan algú vessa cafè a prop dels teus peus i necessites una bossa especial perquè no s'omplin de pols a l'armari; però has d'admetre que estan excepcionalment ben fetes i que semblen creades per a tu. I t'agrada ser la persona que porta sabates porpres elegants amb qualsevol cosa, i és això, precisament, el que és la felicitat.

Thank you for reading.

If something here stays with you, you’ll find more stories, essays, books, and spoken work at francisrosenfeld.com.

© 2026 Francis Rosenfeld. All Rights Reserved.